Estudi Geomorfològic d’una Platja
Les platges són sistemes dinàmics que canvien de forma i longitud diàriament. Aquestes variacions depenen de l’energia de les onades, del tipus de sediments i de la topografia subjacents. En aquest text es presenten els conceptes bàsics per comprendre i mesurar una platja costanera, amb èmfasi en la zona del Maresme.
Zones d’una platja
Una platja es divideix en dues zones principals:
- Zona emergida: és la part que es veu quan l’aigua retrocedeix. Aquesta zona es troba fora de l’aigua la major part del temps i inclou el swash, on les onades trencades deixen sediments.
- Zona submergida: es troba sempre sota el nivell del mar i forma el fons marí de la platja.
La transició entre ambdues zones es pot observar durant la marea baixa, quan la zona emergida s’expandeix i la submergida es redueix.
Elements característics
En la zona emergida es pot trobar la berma, un petit monticle que queda com a resta d’una antiga zona de swash. La presència d’aquesta característica indica una història d’erosió i deposició que ha variat amb el temps.
Tipus de sediments i la seva distribució
Els sediments que formen la platja del Maresme provenen principalment de roques granítiques. Els minerals més típics són el quars, el feldspat i la mica, que es desprenen del granit local. En zones de onatge de baixa energia, només queden sediments gruixuts, ja que les onades suaus no són capaços de transportar partícules fines. En canvi, en zones amb onatge més suau, es pot trobar una barreja de grans i partícules fines.
La diferència entre sediment gran i sediment fi es defineix per la mida de les partícules:
- Gran: granules amb diàmetre superior a 2 mm.
- Fi: llims amb diàmetre inferior a 0,063 mm.
Mesurament del perfil de la platja
Per estudiar l’evolució d’una platja és fonamental mesurar tant el perfil emergit com el perfil batimètric:
- Perfil emergit: registra les alçades a la zona de swash, mostrant com es mou la línia de costa.
- Perfil batimètric: mesura les profunditats submarines, revelant la configuració del fons marí.
El equipament necessari per mesurar el perfil emergit inclou una barra d’alçada rígida de 2 m, una mira amb làser i un nivell. Aquest conjunt permet obtenir mesures precises de l’alçada del terreny a intervals regulars.
Dimensions típiques de la zona submergida
Al Maresme, la distància de la zona submergida pot variar entre 200 i 300 metres des de la línia de costa emergida. Aquesta amplitud depèn de la topografia submarina i de la intensitat de les onades que actuen sobre la platja.
Moments recomanats per a l’estudi de l’evolució
Per capturar les variacions estacionals, es recomana realitzar estudis en tres períodes de l’any:
- Abans de l’estiu, quan les condicions són més estables i les onades són moderades.
- Després de l’estiu, quan les tempestes i les onades fortes poden haver modificat la configuració de la platja.
- Després dels temporals, per avaluar l’impacte de les onades extremes i la recuperació posterior.
Aquests tres moments permeten comparar les condicions prèvies i posteriors a l’alta energia, oferint una visió completa de l’evolució geomorfològica.
Resum dels conceptes clau
| Concepte | Descripció |
|---|---|
| Platja | Sistema dinàmic en moviment que canvia forma i longitud diàriament. |
| Zona emergida | Part visible fora de l’aigua, inclou el swash i la berma. |
| Zona submergida | Part permanentment sota el nivell del mar, amb profunditats de 200‑300 m. |
| Berma | Petit monticle que indica una antiga zona de swash. |
| Minerals principals | Quars, feldspat i mica, provinents del granit local. |
| Equipament de mesura | Barra d’alçada de 2 m, mira amb làser i nivell. |
| Períodes d’estudi | Abans de l’estiu, després de l’estiu i després dels temporals. |
Entenent aquests elements, es pot realitzar un anàlisi complet de la dinàmica costanera i contribuir a la gestió sostenible de les platges del Maresme.
